COMUNICAT SOBRE LA CONSULTA DEL 9-N

2014-10-16 11:42

Compartim aquest comunicat de l'Assemblea llibertaria del Bages per si es del vostre interes:

Ja fa dos anys de la macromanifestació de l’11 de setembre de 2011, en la qual es reclamava molt clarament la independència de Catalunya. Des de llavors hem passat pel gir oportunista i messiànic de CiU (tot i no haver participat formalment en la manifestació) representant la “voluntat d’un poble”, el pacte entre CiU i ERC, la Via Catalana i la V per aquí, moviment transversal per allà, merchandising de barres i estrelles a totes les fires, i, sobretot, per un permanent bombardeig mediàtic.

 

Potser des d’alguns sectors llibertaris no ens hem esforçat a traslladar la nostra opinió sobre aquesta situació, molt possiblement per desinterès i/o avorriment envers aquest nacionalisme mediàtic. No obstant això, quan el procés sobiranista es converteix en una cortina de fum per aplicar polítiques d’austeritat o polítiques repressives, com a anarquistes tenim la tasca de denunciar-ho.

No és la primera vegada que s’afirma que l’auge catalanista ha sorgit precisament en moments de crisi, com tampoc és la primera vegada en la història que es multiplica un moviment nacionalista en època de recessió econòmica. Les causes són diverses, tot i que es podrien resumir en la necessitat de pertinença a un col·lectiu, així com a la necessitat d’un discurs esperançador, que il·lusioni, enmig d’una crisi greu. Les conseqüències ja les hem vistes, el govern de la Generalitat s’ha vist legitimat per destruir els drets socials acusant Espanya de l’origen de tots els mals. I no se’ns acudeixi criticar, o estarem posant pals a les rodes al procés i quedarem assenyalades. El missatge és tan simplista i ridícul que arriba fins al punt que gurús tertulians com Antoni Bassas o Xavier Sala-Martin, es preguntaven a TV3 si els disturbis de Can Vies del maig passat no havien estat atiats per una mena de “mà a l’ombra” espanyola.

Ens agradi o no, estem immersos en un procés que ha aconseguit mobilitzar una gran part de la societat catalana. És un fet. El problema més gran que hi trobem és si es tracta o no d’un moviment que aixoplugant-se sota el paraïgues transversal, està virant cap a la dreta, o si més no, li amaga les vergonyes rere un mar d’estelades. En qualsevol cas, l’objectiu de tot aquest moviment és la consulta del 9 de Novembre.

Passem a analitzar la qüestió de la consulta. Si bé la demanda de la consulta ha mobilitzat una gran massa social del territori català, qui ha decidit el seu format? Un reduït i exclusiu grup de persones, “representants” del poble, des del seu despatx han formulat la doble pregunta de la consulta.

I en què consisteix la doble pregunta? Doncs, sobretot, en plantejar un escenari on primer parlem d’independència, i després, ja ho veurem. Però inclús en el format final de pregunta delimitada que han ideat després d’hores i hores aquests representants de despatx, no s’admeten totes les possibles respostes de la pregunta. “Vol que Catalunya sigui un Estat?” No, evidentment. “Vol que sigui independent?” Però, independent de què? De la Troika, de la Unió Europea, de l’Estat Espanyol, de la burgesia que la governa, d’explotació… sí, evidentment. I, evidentment, aquesta resposta no-estatal ni tan sols es contempla.

També voldríem aportar un breu apunt entorn al procés democràtic en sí des d’un punt de vista llibertari. Per una banda, veiem positiu que es consulti a la societat sobre com es vol organitzar -malgrat la paraula “consulta” ja de per sí mateixa, tingui un caràcter vertical, de dalt a baix. Per contra, trobem que és una llàstima que només s’ens pugui consultar en l’aspecte nacional i estatal. Per exemple, a l’hora de convocar el Multireferèndum, la nostrada policia catalana va tardar poc en identificar-ne les voluntàries el passat 25 de maig. És a dir, que es pot consultar només allò que decideixi una elit que ens governa, i no les qüestions que surten des de la mateixa societat.

Per altra banda, una votació no deixa de ser un recompte de «sís» i «nos» a unes preguntes tancades on la majoria derrota les minories. Sense opinions ni debat (tertúlies televisives a part), es decidirà en quin Estat viuen uns 7 milions de persones en unes urnes, un sol dia en el qual abstenció, vots en blanc i nuls seran dades anecdòtiques, encara que puguin ser majoritàries. Això sense comptar amb la gent qui pugui quedar exclosa del cens electoral.

En fi, encarem aquest dia. La pregunta és, què fem com a llibertàries el 9-N? En primer lloc, no donar-li més importància de la que té. Aquest dia podem abstenir-nos, votar que sí, que no, aïllar-nos a la muntanya una setmana fins que passi tot… però la veritat és que no considerem que les urnes són un espai de lluita, de manera que no ens tibem els cabells. Algunes opcions sobre les quals vam debatre són:

Abstenció: entenem que la lluita nacional, i encara menys la lluita per crear un estat nou, no és la nostra lluita. Com en tantes altres dates que ens criden a les urnes, apostem per l’abstenció activa, la de no legitimar el sistema i entendre que cada dia és una jornada de lluita i que volem tenir tot el poder de decisió sobre les nostres vides.

Sí-Sí: fins i tot en el cas que es celebri la consulta… tan sols és una consulta i no un referèndum. I ara mateix, l’estat català no és el nostre enemic ni ens oprimeix, ja que encara no existeix. El que sí que existeix és l’estat espanyol. Contemplem l’opció sí-sí com a vot estratègic, que seria el que més desestabilitzaria l’estat espanyol, que erosionaria el centralisme, i que provocaria un terratrèmol polític de conseqüències incalculables, tant a Catalunya com altres territoris espanyols, que es podria aprofitar per guanyar posicions per la nostra lluita per la llibertat.

No-Sí: Vol que Catalunya sigui un Estat? No! Vol que sigui independent? Sí! Ja ho hem dit. Independent de la Troika, de la UE, de la OTAN, de la família Pujol… són matisos que no es tindran en compte ja que primer es decideix independència i després la resta. Però igualment, el No-Sí és un vot nul, un vot de càstig, de qui no vol entrar en els seus càlculs.

En definitiva, dret a decidir i independència? Sí, clar… però en tot. Volem decidir-ho tot, perquè volem la llibertat de debò. Volem transformar el dret a decidir per la decisió efectiva i permanent sobre totes les coses que ens afecten.

Per acabar, volem afegir si no matisos, aclariments a possibles crítiques d’espanyolisme o anticatalanisme. La nostra és una lluita contra les estructures de dominació, entre elles l’Estat, que aprofita doctrines identitàries com la religió o la nació per legitimar-se i perpetuar-se. El combat contra el nacionalisme no ens impedeix reconèixer trets diferencials i identitaris com poden ser la llengua, la cultura o la història comuna.
De la mateixa manera, cada una d’aquests trets característics és subjecte d’anàlisi i crítica: entenguem la llengua com a mitjà de comunicació i no de discriminació, reconeixem la cultura sense caure en el tradicionalisme, i sobretot, distingim la història nacional o oficial de la nostra història. Contra els mites nacionalistes de Jaume I, els “emprenedors” catalans traficants d’esclaus a Cuba, Cambó i la Lliga i –l’ara sí oficialment– corrupte Jordi Pujol. Contra un procés que maquillaran d’exemplar i democràtic però que s’escriu amb l’explotació de de les persones preses a les presons catalanes: treballant precàriament i amb sous irrisoris per fabricar les butlletes i les urnes que s’utilitzaran el 9N. En definitiva, contra la història de la classe dominadora, reivindiquem la història de les revolucions i insurreccions del moviment obrer i popular dels segles XIX i XX; de les primeres vagues del s. XIX, de la CNT, de la revolució social de 1936, les col·lectivitzacions i les milícies, de la guerrilla antifranquista, de les lluites autònomes dels anys 70.

Front al caràcter català de la classe dominant -el dialogant, pas a pas, poc a poc, el seny…- el caràcter català popular -la desobediència a l’autoritat, la societat paral·lela i el contrapoder, les revoltes populars….

---------------------------------------

Podeu trobar el comunicat aquí: http://www.bllibertari.org/comunicat-sobre-la-consulta-del-9n.html