Manifest per el NO - SI
No-Sí: la vía revolucionària
Manifest per a la Independència de tota forma d'Estat
Plataforma pel No-Sí
Catalunya, Setembre 2014
PREAMBUL
D'ençà que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser retallat pel Tribunal Constitucional Espanyol al juny del 2010, una creixent onada independentista s'ha alçat entre la ciutadania de Catalunya. Els mitjans periodístics hegemònics i la major part dels partits polítics han focalitzat cada cop més l'atenció en aquest afer i un nombre creixent de persones ha sortit al carrer per a reivindicar la creació d'un nou Estat-nació per a Catalunya. D'aquesta manera, en qüestió de pocs anys, la intensificació del nacionalisme espanyolista re-centralitzador d'una banda i l'auge del nacionalisme catalanista secessionista de l'altre han esdevingut fenòmens sociopolítics dels nostres temps que revesteixen indubtablement una transcendència històrica.
Totes les persones que estimem veritablement la llibertat considerem que qualsevol grup de població que habita en un cert territori té dret legitim a l'autodeterminació, tant en el sentit general de determinar les seves condicions de vida com en el sentit restringit de fixar les seves pròpies fronteres. Tanmateix, això no implica necessàriament que la forma d'entendre l'autodeterminació predominant avui dia, és a dir, aquella que advoca per a la creació d'Estats-nació, sigui una forma realment plausible d'exercir aquest dret fonamental. En aquest sentit, s'escau que ens preguntem: existeix una via política que acompleixi les legitimes motivacions de la causa independentista catalana però que ho faci d'una manera substancialment millor que la proposta nacional-estatista hegemònica? La resposta que donem en aquest manifest és clarament afirmativa. Tal com exposarem a continuació, els sotasignants considerem que els mitjans periodístics hegemònics, les plataformes independentistes i els principals partits parlamentaris, impel·lits pels marcs i les dinàmiques del sistema estatal-capitalista dominant, estan conduint al poble de Catalunya cap a una falsa solució a una sèrie de problemes reals.
La insistent i omnipresent campanya mediatica, parlamentaria i plataformista que ha acompanyat i esperonat l'auge independentista català ha abordat una infinitat de detalls de l'anomenat “procés sobiranista”, però, en canvi, ha escamotejat una qüestió que ens sembla cardinal: el fet que existeix una genuina “tercera via” política per al poble de Catalunya, una via que no consisteix en mantenir la subjugació del poble a l'Estat espanyol, però tampoc en crear un nou Estat-nació per a Catalunya. Aquesta veritable “tercera via”, la qual es troba en sintonia amb els postulats llibertaris i amb els plantejaments revolucionàris integrals, consisteix en dur a terme una abolició progressiva de tota entitat estatal a favor d'una nova institucionalització realment democràtica de la societat. L'objectiu d'aquest manifest, i de la plataforma que amb ell es funda, és precisament posar sobre la taula del debat públic algunes reflexions que mostren que la via del No-Sí (No als Estats, Sí a la Independència), tot i ser inconcebible dins dels marcs del paradigma social dominant, pot constituir la millor forma de resoldre les problemàtiques econòmiques, culturals i polítiques que alimenten els nacionalismes i els conflictes territorials.
DECLARACIÓ
Les persones i col·lectius que signem aquest manifest som agents actius en diverses iniciatives socials, culturals, ecològiques i políques i actuem mogudes per l'objectiu general de regenerar la societat a favor de l'autonomia, la comunitat i l'armonia ecologica, ja que pensem que aquesta és la única forma de superar la crisi multi-dimensional (econòmica, política, social i ecològica) en la que estem immersos com a humanitat. Davant de l'auge del nacional-estatisme català, un fenòmen fortament estimulat per les elits del poder i pels seus mitjans de “comunicació”, però que al mateix temps recull i canalitza una voluntat positiva i popular de canvi social i de recuperació de la sobirania sobre les nostres vides, ens sembla convenient fomentar la reflexió profunda i el diàleg social sobre els valors i les institucions que regeixien la contemporaneitat, així com posar de manifest que existeixen formes alternatives al nacional-estatisme per tal de resoldre la qüestió de les fronteres, les institucions i les cultures nacionals dels territoris anomenats Catalunya i Espanya. En aquest sentit, declarem que:
PRIMER. Per respondre amb coneixement de causa a la primera pregunta del referendum del 9-N cal que els ciutadans de Catalunya tinguem ben present quina és l'essència de la institució estatal. En aquest sentit, s'escau remembrar que des del seu establiment al segles XVIII i XIX, l'Estat modern ha adoptat, segons les circumstàncies, formes parlamentàries o dictatorials, governs d’esquerres o de dretes, però la seva essència ha estat sempre la mateixa: una estructura marcadament oligàrquica i burocràtica, separada de la ciutadania i per damunt d'aquesta. Tal com han exposat una gran quantitat i una amplia diversitat d'analistes polítics, l'Estat modern és un agent causal de primera importància en la crisi generalitzada d'avui en dia; la seva essència és destructiva, violenta i capciosa. No hi ha un sol Estat al món que no estigui tacat de sang, farcit d’injustícia, erigit en base a l’engany i a l’explotació dels éssers humans i de la natura. És per això que ens sembla un exercici de responsabilitat i de consciència política manifestar que NO volem recolzar cap Estat. Sortir del foc (desfer-nos de l'estat espanyol) per posar-nos a les brases (construir un estat català) no és pas l'opció més desitjable. Hi ha millors formes d'organitzar la societat i és a elles a les que volem consagrar la nostra energia política.
SEGON. Impugnem l'opressió que el nacionalisme de l'Estat espanyol ha infligit històricament cap al fet nacional català, però no considerem que la forma correcta de defensar-nos d'ella sigui incorrent en un altre nacionalisme estatista de tall catalanista; la superació veritablement positiva de les opressions nacionals consisteix en crear un nou moviment revolucionari integral i global que impugni i superi l'ens estatal, agent causal d'infinitat de problemes, juntament amb les altres estructures opressives i prenicioses (capitalisme, mercat, patriarcat, etc.). Només d'aquesta manera aconseguirem superar la crisi generalitzada contemporànea i al mateix temps desenvolupar cultures locals i regionals realment vives, lliures, autèntiques, populars, sinèrgiques i respectuoses.
TERCER. Considerem que el moment de la història contemporànea en que el poble català ha esdevingut més genuinament lliure i independent i ha exercit veritablement el seu dret a decidir ha estat durant la revolució de 1936. Aquesta constitueix un esdeveniment històric mundialment conegut pel fet que, malgrat les deficiències i desencerts dels revolucionàris, i malgrat les circumstàncies adverses degudes a l'aixecament militar feixista, a Catalunya i Aragó es va escometre una transformació radical i generalitzada de la existència humana en la qual l'assemblea, desplaçant i abolint a l'Estat, va esdevenir l'organ fonamental de la vida política. D'aquesta manera, durant l'estiu de 1936 i fins als fets de maig de 1937, el poble de Catalunya sí que va avançar cap a una veritable llibertat i una independència positiva, tal com va posar de manifest Geroge Orwell a “Homenatge a Catalunya”, entre d'altres analistes i testimonis; en canvi, la “catalunya lliure i independent” que les èlits polítiques catalanes d'avui ens volen fer empassar és un enganyatall, i el suposat “dret a decidir” que tan proclamen, un sucedani, un demagògic espectacle.
QUART. Considerem que el referendum del 9-N no acompleix les condicions mínimes dels procediments democràtics. En primer lloc, la pregunta plantejada exclou deliberadament la opció del No-Sí, una opció política que reflecteix els plantejaments llibertaris que compten amb una notable tradició a Catalunya. Es tracta, així doncs, d'una pregunta capciosa i tendenciosa, atès que concula el dret democràtic a la lliure expressió d'un posicionament que potencialment podria assolir un ampli suport a les nostres terres. En segon lloc, la formulació de la pregunta i altres aspectes importants del referendum no s'han decidit a través d'un procés realment democràtic, és a dir, amb una participació popular lliure, directa i igualitària. Si s'hagués fet un procés d'aquesta mena, naturalment, un bon grapat de persones haguessim plantejat que voliem que l'opció de “No a l'Estat, Sí a la Independència” fos present entre les possibles respostes al referendum. Tot això posa de manifest la naturalesa d'aquest referendum: a saber, es tracta d'un espectacle pseudo-democràtic orquestrat des d'una institució oligarquica com és el Parlament i escenificat pels mitjans periodístics hegemònics que es troben en mans de les elits estatals i mercantils. Si volem recuperar veritablement les regnes de la societat exercint efectivament el nostre legítim dret a decidir sobre tot allò que ens incumbeix, és menester que deixem de banda a la política tele-dirigida i usurpada pels suposats “representants”, la política de la hipocresia, de la corrupció i de l'espectacle demagògic; és l'hora d'una política del poble, des del poble i per al poble, una política que s'origini a les places, com en la mobilització del 15M de 2011, però aquest cop instituint Assemblees Populars Confederades en el marc d'un moviment de transició revolucionària integral.
CINQUÉ. Tant si s'arriba a constituir un nou Estat català com si no, nosaltres feinajerem en tot moment per a que cada ciutat, poble i comarca de Catalunya, així com d'altres indrets del món, s'independitzti del domini de cualsevol Estat. Ens declarem, així doncs, independentistes populars anti-estatistes: volem que el poble sigui independent de tota forma d'Estat. En aquest sentit, no ignorem una important lliçó que la història ens ensenya: a saber, que la hipocresia de la classe partitocràtica, en algunes ocasions més accentuada en les esquerres que en l'ala dreta, la fa capaç de proclamar clamorosament avui justament el contrari del que farà demà i del que va fer ahir. Així doncs, podem estar segurs que els que avui surten a la palestra com a paladíns del “dret a decidir” i del “dret a l'autodeterminació”, si mai arriben a gestionar un nou aparell d'Estat, s'oposaran a que exercim el veritable dret a l'autodeterminació emancipant-nos del seu domini. En altres paraules, estem segurs que si en algun moment del segle XXI, un poble, ciutat o una comarca de Catalunya es vol emancipar del hipotetic Estat català, tot establint una Confederació d'Assamblees Populars i una xarxa autogestionarària de serveis socials, l'Estat català, com tot Estat, s'hi oposarà amb vehemencia, ja que la perpetuació de la dominació és l'eix verterbrador de l'estatisme i, enfront d'aquest eix, el “dret a l'autodeterminació” i el “dret a decidir” resulten ser paper mullat, mera propaganda buida, com tantes altres clàusules de les constitucions modernes.
ACCIÓ
Si el referendum del 9-N s'arriba a realitzar, les persones que advoquem pel No-Sí, en concordança amb allò exposat fins ara, podem dur a terme alguna de les següents accions:
-
Abstenció activa com a forma d'impugnar el referendum. L'abstenció activa ha estat historicament una forma d'impugnació dels fraus “democràtics” i una manera d'expressar la voluntat conscient de no-cooperació amb les pernicioses estructures de poder vigents. Com el seu nom indica, aquesta opció implica que ens abstenim d'anar a votar i al mateix temps realitzem alguna acció política, individual o col·lectivament, relacionada amb l'afer de la votació o amb el propi procediment implicat. Així doncs, si optem per abstenir-nos activament, durant la jornada del 9-N i els dies del voltant serà escaient dur a terme diverses accions polítiques que poden tenir moltíssima més trancendencia positiva i efectivitat emancipadora que cualsevol forma de vot; heus aquí alguns suggeriments: convocar una trobada d'investigació i reflexió col·lectiva sobre aquests afers amb els nostres amics, companys i/o familiars; difondre aquest manifest i altres textos relacionats en paper i/o digitalment; crear un grup d'estudi per aprendre col·lectivament sobre formes sociopolítiques alternatives a l'Estat; fer una donació a alguna organització o iniciativa que estigui operant efectivament a favor d'una veritable emancipació dels pobles. Naturalment, totes aquestes accions no només resulten escaients en el marc de l'abstenció activa, sinó que també poden ser realitzades, i és desitjable que així sigui, per part de persones que escullen adoptar alguna de les altres opcions “de vot” que exposem a continuació.
-
Vot nul/blanc com a forma d'expressar l'opció exclosa del No-Sí. Per visibilitzar d'alguna manera, dins dels marcs oficials del referendum, el fet que advoquem pel No-Sí però que aquesta nostra opció ha estat exclosa, podem fer un vot nul/blanc. Aquesta és una manera de participar en el referendum, mostrant d'aquesta manera la nostra implicació política, però expresant que no combreguem amb cap de les opcions donades. Es tracta de votar en consonància amb allò que considerem idoni, potser fins i tot escrivint un No-Sí a la papereta, encara que el sistema oligàrquic establert ens digui que aquesta opció no té cabuda.
-
Vot Sí-Sí com a mal menor. També ens podem decantar per votar Sí-Sí però amb una actitud i una consciència radicalment diferent d'aquella que promouen les èlits catalanes “independentistes” i els mitjans periodístics al seu servei. Es tracta de votar Sí-Sí per expressar que, dins de les opcions que les èlits han deixat al nostre abast en aquest referendum, totes elles negatives, considerem que la constitució d'un Estat català pot ser menys negativa que el manteniment de Catalunya dins dels auspicis de l'Estat espanyol. Votar Sí-Sí com a mal menor implica que en realitat estem compromesos amb el No-Sí i, per tant, és aquesta l'opció que volem defensar públicament sempre que puguem, és aquesta la vía política a la que volem consagrar la nostra energia política; no ens fa cap il·lusió un Estat català i no pensem que cap Estat mereixi un recolzament entusiasta per part del poble, pero tanmateix, donades les circumstàncies, votem de forma possibilista per evitar el mal major que ens sembla el manteniment del status quo de l'Estat espanyol.
CONCLUSIÓ
Les persones que hem poblat aquest territori anomenat Catalunya al llarg dels segles no només hem lluitat contra l'opressió nacional i pel reconeixement del fet nacional català, sinó també, i sobretot, per una societat lliure, per una societat assenyada. Al segle XXI cal que seguim amb aquesta encomiable tradició i que la vigoritzem tan com poguem. Així doncs, no permetem que cap elit dominadora, enarbori la bandera que enarbori, s'aprofiti dels nostres positius anhels de millora per a mantenir els seus nefastos interessos! Mantinguem encesa l'antorxa de la transformació alliberadora, compartim la seva flama iluminadora, però romaguem sempre ben atents als enganyatalls que el poder dominador ordeix! Pensem profundament sobre quina societat volem i prenguem el ferm compromís de feinejar honestament per fer-la possible des d'aqui i des d'ara! No ens deixem endur per les passions massives atiades des dels poders oligarquics, ni per les ideologies engalipadores esbombades pel sistema establert; busquem el camí més correcte i transitem-lo, encara que inicalment sigui el més solitari i el més dificil!
Visca el poble independent dels estats!
Amunt la interdependència entre persones comunitàries i llibertaries!
Endavant amb la Revolució Integral del segle XXI!
Plataforma pel No-Sí
Catalunya, Setembre del 2014